Núria Yáñez: Guanyadora de la quarta edició de Gran Hermano

“Som productes de poca qualitat i baix preu”

Molts la coneixen per ‘Fresita’, un personatge més de Gran Hermano que va mostrar la seva debilitat e inocència i ara, ens obre les portes del seu plató. La seva vida ha cambiat fins al punt que ara és la presentadora del programa Al matí Kikiriki a Canal Català.

Com és la seva vida actualment?
Al principi costa molt adaptar-te al canvi però he après molt de tot això. La meva part creativa ha alçat el cap. Espero que tot això sigui només el principi d’una carrera a la televisió. A més a més he obert unes carpes d’estiu aquest any i em va molt bé tot i ser el meu negoci.

Quines aspiracions tenia quan va entrar?
La principal aspiració en aquella època va ser guanyar suficient diners que necessitava per obrir una botiga hippy a Salou. Un negoci al costat de la costa sempre havia estat el meu somni.

Aleshores complia un somni entrant a la casa?
El somni d’obrir el meu propi negoci? Per suposat! Es clar que traballar a la televisió també ho és.

Era fan de Gran hermano o mai l’havia vist?
No em podia declarar fan de Gran hermano. Només havia vist la primera i la quarta edició. Aquesta última em va captivar, em va agradar molt el que es va viure allà i volia sentir tot el que van sentir aquells concursants.

Com és realment la casa?
Com això, -senyala el decorat de Canal Català- tot prefabricat i molt gran. Aquell any van voler recrear la casa com si es tractés d’un plató, volien fer tot més televisiu. Es va decorar com una casa i es va folrar tot de plàstic.

Està en contacte amb els seus companys?
Només els veig als esdeveniments on coincidim. Ara quan ens veiem simplement ens diem ‘Hola, què tal?’. Però amb els d’altres edicions si que tinc amistat.

Té un bon record de Gran Hermano?
Tinc records bons i dolents. Em puc queixar de la convivencia ja que va ser molt dura, el tracte dels meus companys va ser molt negatiu. Va ser una edició heavy, heavy… Va ser molt dur que sempre et jutgessin. Jo intentava estar sempre alegre i sempre em nominaven. Estaven en contra meu, no és just que em nominis i desprès em vinguis de risetes. Sempre anaven a per
la víctima i jo mai m’he fet la víctima. Van ser ells els que em van fer així. Jo crec que em tenien enveja per natural, com era… Només volien guanyar, guanyar i guanyar. Eren tots uns llops, però per a lloba jo.

Que opina sobre el boom dels realities actuals?
El boom? És una manera fácil de fer productes. Som productes Mercadona de poca qualitat i baix preu. S’estalvien fitxar a gent cara que és famosa pels seus mèrits al treball, per la seva carrera. A més a més donen audiència ‘populachera’, la gent ho veu i ho segueix incondicionalment.

Hi ha desigualtat amb el tracte dels concursants de diferents realities?
Gran Hermano va ser la mare dels realities i sembla encara mal vist. Ens han posat una etiqueta diferent de la resta de realities fins i tot de la mateixa cadena. Els de Operación Triunfo, per exemple, surten sent cantants i no els desprestigien i a nosaltres ens miren malament i ens tanquen moltíssimes portes.

Creu que hi ha gent que fingeix un paper dins del concurs?
Hi ha concursants que intenten vendre un paper però al final tot surt. De la convivència sempre acabes treient la teva personalitat. No et pots quedar indiferent davant de totes les situacions. Alguns concursants es pensen que fent-se la víctima aconseguiràn guanyar però l’audiència poc a poc ja se n’adona de quin rol està jugant cadascú.

Així, hi ha gent als realities que signi un guió abans d’entrar?
Tots som personatges al cap i la fi. La producció ho té tot calculat, cada cosa que fem ells ja ho han pensat abans. No poden deixar que sorgeixen les proves o la convivencia perquè sinò ens aburririem. A més, a l’hora d’escollir als concursants ja preveuen com actuarem i com ens relacionarem. Ja saben que dos caràcters forts xocaran i que pols oposats s’enamoraran.