Lluís Pastor: Director de Com. de la UOC, professor i analista d’imatges a El club.

 “Tot allò que passa als mitjans està tenyit d’entreteniment”

Bipolaritzat entre el seu passat, la direcció d’empreses, i el seu present, la docència, Lluís Pastor és un home que no es cansa de treballar en diferents àmbits de la comunicació. Cada dia ensenya als seus alumnes lliçons i els dijous repassava imatges d’actualitat a El Club. Avui, tindrà temps per comentar la realitat televisiva.

Per vostè quina és la lliçó més important que ha pogut ensenyar als seus alumnes?

El que sí que els hi repeteixo segurament fins el cansament és que per ser bo en comunicació has de voler-ho.

Què volia transmetre amb les imatges que ensenyava a El club?

Bàsicament el que pretenia jo era que la gent vegi més enllà del que habitualment veiem tots. Llavors el que pretenia era que allò que he pogut aprendre poder aplicar-lo a la realitat i explicar a la gent que hi ha més coses de les que veiem i que tinguin alguns elements per poder interpretar tot allò que passa en els mitjans o explicat des del mitjans amb un coneixement de causa més profund.

Creu que ha canviat molt la televisió en els últims anys?

La televisió ha canviat com tot ha canviat. És a dir, el món de la comunicació ha canviat en els últims anys d’una manera al·lucinant. I la televisió no ha incorporat certes lògiques que ja són pròpies de la comunicació a través d’internet. Llavors, tot va tenint una evolució i no crec que això sigui dolent i molts acadèmics estaran en contra del que diré ara però es que tot allò que passa als mitjans, tots els continguts que expliquen els mitjans, cada vegada estan tenyits més del que podríem anomenar entreteniment.

Creu, com diu el informe del CIS que la televisió és de mala qualitat?

Jo crec que això és un tòpic. Des que es va inventar la televisió algú va dir que era de mala qualitat i en cada moment imagino que es fa la millor televisió possible en part perquè la gent que fa televisió li donen cada matí a les nou l'anàlisi d’audiències minut a minut. Si analitzes una cosa minut a minut no pots equivocar-te tant. Has d’entendre que cada mitjà té uns usos associats. Té uns usos, ni millors ni pitjors, té uns usos simples.

Al món, en general, hi ha millors programes que a Espanya? Als Estats Units hi ha una mena de febre per les seves sèries...

Si, si és clar... Tingues en compte que pensar en models nous és molt difícil. Trobar idees noves i potents és molt difícil. El talent tampoc és una cosa que sobri. Ni al món de la comunicació ni enlloc. O la lògica d’un format com el Gran Hermano on fas una narració que els mateixos personatges no saben que estan creant una narració.

Hi ha bons nivells de presentadors de televisó?

Com pots saber si és bo o dolent? Si transmet? Fixa't que aquí hem obtat per uns models per fer els informatius molt neutres. No tenim informatius d’autor sinò que tenen molt poca implicació. Probablement perquè la gent demana aixó. Si al final fas un model molt neutre, molt estàndard de presentació de la informació, no t'importa si està el senyor X, o la senyora Y, o el senyor Z. El que demanes es algú que expliqui, podria ser un robot. Podriem mirar la tele mirant imatges amb un robot. Segurament allò que falta és una cosa més humana. I aquesta cosa més humana la dóna el presentador o la presentadora. Si ho fem per models estandards el que tenim al final són models intercanviables.Si ens demanen que diguem el nom dels presentadors de TV3 potser no els sabria dir ja que són molt intercanviables. Recordes uns quants, les persones que posen més personalitat a l'hora de dir les coses. Si busques joves macos amb propietat a l'hora de dir les coses són tots intercanviables.

Els realitis podem acabar per deteriorar la televisió?

No, els realities formen part de la televisió. Les cròniques esportives es carregaran la televisió? El periodisme escrit? No. Les entrevistes tendencioses es carregaran...? No. Formen part de.

A què creu que es deu l’exit dels realities?

A que tothom ho entèn. Estic convençut. És la mateixa variabale que fa que la premsa sensacionalista sigui la que més vengui al món perquè parlen de temes que tothom entèn. Són temes bàsics que no demanen molta preparació intel·lectual. Ara, qui carai m’explica com s’arregla el problema d’Israel i Palestina? Això és més dificil d’explicar. Com més sencill sigui un producte més gent pots arribar a atrapar.

Creu que es un boom creixent o decreixent?

Doncs es parla des de fa molt de temps, el que passa és que amb el temps aquestes coses muten. Segur que els realities tenien una prèvia, la prèvia d’una prèvia... Tot forma part de la necessitat de la gent de veure que s’estàn fent coses que tothom entèn que són les relacions humanes. Tot és una constant en realitat.